Opinions

Enguany el pregó de Festa Major va anar a càrrec d’un dels neuròlegs més prestigiosos del país. Tot i viure a Barcelona, la seva presència a Canet durant l’estiu i els caps de setmana és habitual, ja que sempre li ha agradat molt.

La mala situació econòmica de les institucions catalanes ha posat en problemes Els Garrofers, la residència per a persones discapacitades que s'ha construït a El Grau. Després d'haver-se construït i inaugurat oficialment, la fundació que gestiona el centre explica que falten uns 700.000 euros per comprar llits, grues, mobiliari, vaixelles... La situació és prou complexa, ja que Els Garrofers es va finançar a través d'un crèdit, que es pensava pagar a partir de l'obertura del centre amb els diners rebuts de la Generalitat. És a dir, la Generalitat pagarà uns diners per cada resident, però aquesta institució no començarà a pagar fins a l'obertura del centre. Per tant, Els Garrofers es troba en una situació ben incòmoda.

Assistim al principi del final del govern de taifes municipal. L’Entesa per Canet fa tres anys que va denunciar l’estructura del govern i les conseqüències, però no estem contents, el mal és endogàmic i segueix instal·lat en el govern.
Han aprovat un pressupost municipal amb l’objectiu de no complir-lo. La liquidació pressupostaria de l’any 2009 va donar un dèficit de tres milions. I aquest juliol s’han de pagar els milions pels terrenys dels pins de Can Moreu.
Per justificar la situació, ens diuen que ara tenim més patrimoni (endeutat), però l’economia casolana, com comenta l’alcalde, diu que quan s’estira més el braç que la màniga, malament!. Les inversions s’han de fer veient el futur, i no gastant més de sis-cents mil euros posant gespa artificial en un camp de futbol sense cap planificació, hipotecant l’urbanisme del poble. No fer un POUM va ser una condició de l'exregidor d’Urbanisme que els ha portat a la confusió, acceptada per la resta del govern.

És el vuit de març de 2010 i està nevant arran de costa. És rar, molt rar i més quan l'hivern està a
punt de dir-nos adéu per donar pas a l'estimada primavera d'aquí pocs dies.
Ens ha enganxat una bromada a traïció que ha portat força enrenou. En diríem una barreja de neu,
aigua, vent i fred. Tot i que estava anunciat, crec que en passem una mica, perquè pensem que a
nosaltres no ens torbarà. Però quan et trobes empastifat enmig del tràfec, maleeixes la teva dissort,
clavat a la carretera i sense possibilitats de tornar enrere.
Aleshores reconeixes la pròpia neciesa que d'altra manera no t'agradaria que un individu et fes
veure la teva poca sensibilitat davant de possibles situacions arriscades. I és que quan passa aquest
fenomen i et quedes embadalit veient com cauen aquelles volves de neu, ballant d'ací i d'allà pel
fort vent que xiula i fa remoure tot l'espai, mentre s'esfondra en el mar, aixecant ones de quatre a sis