Temps de canvis

Aquest febrer Ràdio Canet celebra els seus trenta anys de vida, una xifra a la qual només hi ha arribat una altra emissora local catalana, la veïna Ràdio Arenys. Durant tot aquest període la ràdio ha aconseguit informar Canet sense que mai s’hagi interromput la programació i, a més a més, ha servit com a escola de periodisme.

Avui l’emissora local està totalment consolidada i queden lluny els temps en què la ràdio tenia una dependència excessiva dels polítics. I ha de ser així, atès que és l’única forma perquè l’emissora continuï tenint credibilitat i solvència. Aquest any, a banda de l’aniversari, la ràdio també afrontarà importants projectes: hi haurà obres als estudis i també s’aconseguirà emetre a través d’internet. Unes innovacions prou importants per poder encarar amb seguretat i amb bones expectatives la segona dècada del segle XXI.

La cara que significa Ràdio Canet, té la seva creu aquest mes en l’empresa Pulligan. Al desembre es va confirmar l’ERO que afecta a la meitat de la plantilla i, per tant, només quedaran una quarantena de persones treballant. Lluny queden els primers anys dels 80, on hi van arribar a treballar més de 800 persones. Avui el futur del tèxtil a Canet està amenaçat i són pocs els que aposten per la continuïtat d’aquesta empresa a llarg terme.

La situació econòmica que s’entreveu per a Canet és prou complicada i es reflecteix clarament en l’Ajuntament, que a dia d’avui, encara no ha aprovat el pressupost per al 2010. Això significa que de moment es funcionarà amb el pressupost del 2009, però tot plegat pot provocar una situació de paràlisi financera.

Amb aquesta mateixa situació es van viure els darrers anys del període de Josep Rovira com a alcalde i les seves conseqüències no van ser gens favorables per a l’economia canetenca. Per aquesta raó, l’Ajuntament de Canet de Mar ha de donar exemple als seus ciutadans i presentar un pressupost clar i un pla de viabilitat per superar aquest temps de crisi en el que estem immersos.

No només es poden esperar els diners procedents de subvencions estatals, provincials o autonòmiques, sinó que cal ser conscient de les possibilitats pròpies del municipi. I al mateix temps també s’ha de fer autocritica per veure que el polígon industrial ha arribat massa tard i que, encara avui, cal donar una bona empenta al sector comercial per superar el temps de crisi.

Davant de tot aquest cúmul de factors negatius, els partits polítics canetencs han de fer un front comú per tal de promoure l’economia de l’Ajuntament i del poble, sense partidismes i amb la idea ben clara que amb la feina ben feta s’aconseguirà sortir d’aquest moment de crisi.