Campanes i cacofonia a Canet de Mar

Que el mossèn, portat per l’entusiasme i l’alegria, comenci a tocar les campanes a un ritme embogit amb un cert toc festiu pot passar, encara que s’excedeixi en el temps que utilitza i en una frase rítmica sempre repetitiva.
Les campanes que s’escoltaven darrerament en el toc del rellotge eren simplement altaveus exponencials del mateix tipus que utilitzen els xarlatans de tómbola. A banda del seu so antinatural, quan s’acabava la darrera campanada ho feia per més inri amb un sssswwiiiishh... Que no era més que el tall d’audio mal programat. Amb aquests defectes es podia intuir fàcilment que les campanes eren uns falsos altaveus mancats de sustain i rever invertida. No obstant això, aquests defectes quedaven superats amb l’afinació del carilló, ja que els tocs de quarts, mitges, tres quarts i hores tenien musicalitat i el carilló estava afinat amb la tonalitat del toc de les hores.
Tot el que he mencionat correspon al capítol d’harmonia, inclòs el ssswwiishh i al nerviós campaner amb els seus frenètics cops.
El contrari de l’harmonia es denomina cacofonia, dit de manera breu, l’art de desafinar!
Recentment s’ha fet al nostre estimat Canet una reestructuració del campanar i la seva rellotgeria sonora. Mitjançant un programador digital s’envia un senyal als electromasells que a la seva vegada colpeixen les campanes amb el format de carilló. El ritme és correcte, l’afinació dels quarts és acceptable, però... Quan sonen les hores! Es produeix una insultant cacofonia. Si algú té l’oïda, ja no dic delicada, sinó educada, estarà gaudint de la “pol·lució acústica” (frase de moda).
Ara anem a desxifrar la qüestió. La música dels tocs del carilló està afinada a la tonalitat de Sol major i la campana gran de les hores té l’afinació en Fa major. Pels que no entenguin de música els podré citar que això seria com l’efecte de tancar un polític i un capellà en un prostíbul.
La tonalitat de Fa té un bemoll en l’armadura (Si bemoll) i la tonalitat de Sol tot el contrari, o sigui un sostingut (Fa sostingut). Això provoca que es donin bufetades com els abans citats.
Amb aquesta descripció no tot està perdut, ja que el que afecta al ritme de les campanes i el campaner s’adequa a la rítmica dels percussionistes que tanta tradició i estima tenen a Canet. Passa tot el contrari quan toquen les hores, ja que aquesta desafinació queda identificada amb algun músic que no dóna la talla i ens estafa com la campana de Fa.

Geni Barry,
És músic.