Si no n’hi ha...

Molt em temia que aquest any no es pogués gaudir del Canet Cançó. La crisi econòmica, el poc poder de convocatòria que podia patir la cançó catalana en aquest moment i la manca d’un programa atraient on el poble de Canet es pogués sentir identificat em feien suposar el pitjor. Però no, anava errat, per a sorpresa meva i per a altres amants de la Cançó vam poder constatar que el Cicle de Cançó +d6 es realitzaria, ja que els cartells anunciadors així ho proclamaven.

En acostar-me a un dels esmentats cartells, vaig poder observar que l’amic Xavier Dotras seria qui actuaria. “Caram”, vaig pensar, “en Xavier s’ha passat a la cançó”. Força gent sap que hi ha grans músics, molts d’ells relacionats amb el món del jazz, que han col·laborat amb cantants i de vegades han fet interpretacions molt personalitzades de temes relacionats amb la cançó. Per citar-ne alguns: Tete Montoliu, Manel Camp, Josep Maria “kitflus” o en Santi Arisa. Vaig dir-me doncs: “I per què no en Xavier?”.

Precisament, al cap de poca estona d’haver vist el cartell, vaig trobar el regidor de Cultura i Urbanisme, el senyor Òscar Figuerola. Vam intercanviar unes paraules sobre el concert i li vaig manifestar la meva sorpresa pel gir que havia realitzat l’obra d’en Xavier Dotras. El regidor m’aclarí que en Xavier no feia cançó, que el que faria era presentar el seu nou treball a Canet i que com no hi havia diners a l’Ajuntament, van decidir aprofitar l’avinentesa per oferir aquest nou espectacle. És llavors quan penso que aquesta decisió es va prendre atenint-se a l’article 26. En aquest cas, però, no és el poble qui es veu afectat, sinó la cançó.

No trobo justa ni encertada la manera de carregar-se la feina feta fins ara en el cicle Canet Cançó. Fins el dia d’avui ha estat una tasca coherent, amb valuoses aportacions de cantants i cantautors al voltant de la cançó.

Si aquest any no hi havia diners per realitzar el cicle, hagués estat millor esperar altres ocasions.

Crec que per presentar el nou treball d’en Xavier Dotras ens sobren motius i llocs, però és clar, si d’on no n’hi ha, no en pot rajar.

Josep Parra