Després de trenta anys

Benvolgut Quirze,
Responc a les teves propostes, curós i realista.
Indústria: Isidre Jover i Cia va ser la fàbrica més important en la seva especialitat per la revolució tecnològica i industrial en el món del gènere de punt. Però quan una cosa es fa gran i creix sense miraments és quan els costos s’han de controlar “a la pela” i si aquests són interessadament difícils de controlar, és quan ve l’espetec i l’anar fent mentre caiguin cada setmana. Tant se val, sense preveure el càstig que això pot representar que és ni més ni menys que la fugida cap al continent nord-africà. La competència s’enduria i calia una millor gestió financera. Resultat, com deia literalment la meva àvia, “arriba cartrons que tots són xinos”.
Sanitat: Les paraules del doctor Beltran eren premonitòries del creixement del poble i, per tant, de la necessitat d’una millora em la sanitat. Un servei que a empentes i rodolons ja es donava gràcies a l’ajuda dels voluntaris de la Creu Roja, que anaven tapant forats i amb la il·lusió de la construcció d’un nou hospital al que es van atorgar 41 milions de pessetes. Després de tot plegat, crec que els professionals d’avui i que es dediquen a aquest ram haurien d’aprendre d’aquells metges de capçalera envers tots els malalts que avui passen pel tub.
Comerç: En Vinyoles deia que “els diners dels canetencs no es gasten a Canet. No tenim un comerç florit, perquè se’ns escapen els cabdals cap a fora”. Però avui crec que hem millorat, sobretot en l’especialització i la facilitat de compra en els barris, potser no en grans compres, però si en la varietat de productes. Potser el que nota més la crisi és la botiga de roba, encara que crec que n’hi ha masses i aquí és on el client vol triar i remenar. Modestament crec que un comerç ha de tenir dos factors per sobreviure: situació i qualitat del producte. I això s’està aconseguint. Us desitjo un bon Nadal i unes bones festes.
Josep M. Flotats

Amic Flotats,
Continuant la comparació de l’enquesta dels anys 80 realitzada a l’antiga revista Plaça de la Llenya, vull proposar-te tres temes, tal com vares fer al passat número. Aquests són: indústria, sanitat i comerç. Veurem quines reflexions et suggereixen.
Tot seguit, permet-me que et faci unes observacions, fruit de la lectura de l’enquesta i els raonaments que m’has obligat a fer. Penso que tenim un futur en el que cal confiar com a societat i com a poble. Doncs estarem d’acord que la majoria de la joventut gaudeix de més mitjans educatius, així com de molta més cobertura informativa i aquest és el fonament perquè d’aquí pocs anys prenguin el relleu d’una etapa de la nostra societat que ha passat d’un món tancat a un món globalitzat. Tot i els riscos i contradiccions que estem veient, crec que és positiu.
Tinc el convenciment que al nostre poble les exigències d’una millor qualitat de vida portaran a un replantejament de l’acció municipal, tota una nova filosofia, les comunitats de pobles seran necessàries i això avui ja es percep en la recepció d’alguns serveis. Però penso que anirem molt més lluny. Un principi són els consells comarcals. Tot i això, penso que es donaran passos molt més decisius. Penso que a part de demanar més finançament, cal compartir amb més garanties serveis, tècnics, recursos humans, planificacions urbanístiques... En traurem més rendiment. Tot això anirà venint per necessitat i segurament pel camí deixarem algun signe d’identitat, però a la fi estarem més ben servits, com es diu vulgarment.
El panorama actual no infon gaire il·lusió, el desencís que provoca l’anomenada classe política és decebedor. Els polítics immediats que es preveuen no fan pensar en una rectificació del tarannà actual. Però s’ha de fer un esforç, no ens enganyem, el que tenim a dalt és a sota. Tot és un reflex de la societat i els valors que alimenta. Naturalment, no tots som culpables, però si condescendents. Us desitjo un bon Nadal i unes bones festes.
Quirze Planet