Pulligan es queda amb tan sols 42 treballadors

La darrera retallada de plantilla de Pulligan deixa la tèxtil canetenca en un punt de mínima activitat al nostre poble, a un pas de la seva desaparició. Si no hi ha cap sorpresa, aviat el passat tèxtil de la nostra vila pot ser només un record en la memòria de tots els que hi van treballar.

Marc Vidal

El passat 1 de desembre es donava a conèixer la notícia que Pulligan s’havia declarat en suspensió de creditors al·legant la caiguda de les vendes i la crisi que arrossega el sector. El deute declarat per l’empresa és de 20 milions d’euros i ve acompanyat per l’anunci d’una caiguda anual del negoci de 10 milions d’euros i amb la previsió de tancar l’any amb unes xifres encara més pessimistes.

Després de l’anunci, la direcció de l’empresa presentava un expedient regulador d’ocupació (ERO) que afectava a 42 dels 84 treballadors de les societats Canet Punt i Pulligan Internacional. Des del sindicat UGT, Sergio Moreno explicava que es temien noves retallades, però que el concurs de creditors els havia agafat per sorpresa.

El concurs de creditors va anar acompanyat d’un pla de viabilitat que ha de permetre reflotar l’empresa, tot i que els treballadors n’han desconfiat des d’un primer moment perquè al·leguen que no és creïble.

El següent pas van ser les mobilitzacions. Canet ja n’havia viscut d’altres, coincidint amb anteriors retallades de plantilla de Pulligan i va servir per fer sentir la indignació dels treballadors que es quedarien al carrer en uns moments en què la crisi econòmica i la caiguda de tèxtil al país no conviden, precisament, a l’optimisme.

Finalment, el 18 de gener els treballadors van votar l’acceptació de l’ERO per poder mantenir oberta l’empresa per un temps, de moment indefinit. Amb aquesta decisió, els treballadors acomiadats cobraran les indemnitzacions del fons estatal, ja que l’empresa no pot assumir-les pels deutes que arrossega, però es quedaran sense rebre part del sou que Pulligan els devia des de feia cinc mesos.

I ara què?

La direcció de l’empresa s’ha compromès a cobrir part del deute acumulat dels salaris dels treballadors amb la venda dels estocs que té la fàbrica, uns ingressos que s’estima que podrien ser de 500.000 euros. Ara bé, malgrat que l’empresa continuarà oberta des del sindicat Comissions Obreres estimen que Pulligan té, com a molt, un any més de vida. A més a més, el jutge que porta el procés concursal podria decretar que l’empresa és inviable econòmicament i ordenar-ne el tancament definitiu.

Tot plegat fa pensar que la direcció de l’empresa només vol mantenir a Catalunya la seva part comercial i deslocalitzar tota la producció a l’estranger, inclosa la confecció de patrons, a plantes com la que Pulligan ja té al Marroc i que ocupa a 300 persones.

D’altra banda, el futur de l’empresa canetenca també s’ha vist afectat per la crisi econòmica. La immobiliària Aisa, que va comprar la fàbrica l’any 2006 amb el compromís de construir unes noves instal·lacions en una nau del polígon industrial de Can Misser mai va acabar de tirar endavant el projecte per problemes de liquiditat.

Sigui com sigui, ningú s’atreveix a posar la mà al foc per la continuïtat i reflotament d’una de les empreses de gènere de punt més importants de l’Estat, nascuda l’any 1885. En el passat, els treballadors de Pulligan, llavors centenars, ja van viure una situació similar que es va salvar gràcies a la iniciativa dels propis treballadors creant la societat anònima laboral Canet Punt. L’enginy va funcionar i va permetre que l’empresa tirés endavant. Ara, malauradament, la conjuntura no convida al mateix optimisme.