Joan Pedrero: “Quedar en desena posición al Dakar és una cosa molt gran”

Esforç, capacitat, treball, sacrifici i confiança en un mateix són paraules que defineixen a Joan Pedrero, que amb una moto d’un equip privat ha quedat desè al Dakar- Argentina, tota una proesa feta realitat.

Dani Grao
- Ja ha tornat a Canet...

- Sí, he tornat cansat, però satisfet. Tot i que crec que la premsa general no m’ha donat un tracte correcte a nivell informatiu, em consta que els amics i molta altra gent de Canet ha seguit el Dakar-Argentina. A ells els vull agrair el seu suport que, juntament amb la meva família, m’han demostrat. L’acte de benvinguda a Canet en va ser una bona mostra. Pel que fa al resultat, aconseguir una desena posició amb una moto privada és una gran satisfacció, ja que tinc nivell per estar al Dakar com he demostrat.

- Hi ha molta diferència entre una moto privada com la seva i una d’oficial?

- La diferència és abismal. Els mitjans d’un equip oficial són fantàstics i en un equip com el meu són limitats, tot i que hem fet una gran feina amb il·lusió i ganes. A tall d’exemple la meva moto val 24.000 euros i una d’oficial pot arribar als 150.000. Tot i aquestes limitacions, sóc el millor pilot català i estatal de la història del Dakar amb una moto privada, ja que en el meu segon any a la prova he fet un top ten. Això no ho havia fet ningú abans.

- Després d’una etapa de 700 quilòmetres queden ganes de fer alguna cosa?

- Tot i que arribàvem molt cansats, la feina no s’havia acabat. En primer lloc havia de trucar la família, després de menjar alguna cosa calia programar el llibre de ruta per l’etapa del dia següent. En aquesta tasca invertíem de dues a tres hores, atès que és un aspecte fonamental i per sort no em vaig perdre en cap etapa. Una vegada acabava aquestes feines atenia la premsa, on vull destacar el bon seguiment que ha fet Ràdio Canet de la meva participació al Dakar. I finalment conversava una mica amb els companys de l’equip Epsilon i altres pilots i descansava.

- Les condicions climàtiques molt dures és un altre aspecte a destacar.

- El Dakar-Argentina és la prova més dura del món, amb això està tot dit. S’ha de tenir en compte que el cos humà està moltes hores al límit i s’ha d’estar ben preparat, tant física com mentalment. Allà ets tu, la teva moto, el desert amb temperatures que poden arribar als 45 graus amb un sol de justícia, passant també per zones a més de 4.000 metres d’alçada on costa molt respirar i el cansament és molt fort. Però només tens una alternativa, lluitar contra tot per arribar al final. A més l’edició d’enguany ha estat més dura que l’anterior. Hem fet set etapes en territori xilè que han estat infernals. El meu pitjor moment va ser quan vaig caure a 160 quilòmetres per hora. La sort és que em vaig aixecar i tot i el dolor no tenia res trencat.

- L’any vinent tindrà una moto oficial?

- He demostrat que tinc nivell per disposar d’una moto oficial, ja he tingut alguna oferta, però queda un any i com és normal no tinc res tancat. Ara mateix vull descansar i fer

l’estatal d’ enduro per mantenir la forma. Aquest any volia demostrar que amb una moto privada podia quedar entre els deu primers, un objectiu que he aconseguit. El que tinc clar es que l’any vinent vull disposar de més mitjans.

- A l’ arribada a Canet s’esperava l’acte de benvinguda?

- Alguna cosa esperava, però no una cosa tant gran. La veritat és que veure 300 persones a l’acte, els Perkutes, amics i família va ser molt emotiu. No tinc paraules per agrair el suport dels canetencs, ha estat una cosa fantàstica.

- Com es pot definir el Dakar-Argentina?

- No es pot definir amb paraules, s’ha de viure en directe. És la millor cosa que he fet i

m’ha passat a la vida, és un somni fet realitat.